De totes les expressions d’art, la que més m’apassionà, ja d’antuvi, fou la pintura. (Cambó, Memòries, 1981)
Me propuse buscar, en cada una de las escuelas que no tienen representación en España, una obra del más grande de los maestros, si era posible; si no, del que le siguiera en importancia, y a la realización de esta obra he dedicado una parte considerabilísima de mi fortuna. […]. (Cambó, Discursos parlamentaris (1907-1935), 1991)
Tal com ell mateix confessa a les seves Memòries, Francesc Cambó es va prendre la percaça de la seva col·lecció d’art com un plaer, sí, però també com un deure. En el discurs que va pronunciar el 6 de desembre del 1935 a les Corts espanyoles descriu el lloc preeminent que aquesta tasca va ocupar en l’esfera dels seus projectes culturals:
[…] Hoy nos encontramos con que, por distintas circunstancias, en España somos varios, yo uno de ellos, los que nos dedicamos a completar el patrimonio artístico español y a adquirir en el extranjero obras de arte de considerable valor. Yo os digo que no soy el único que realiza esta labor; pero en cuanto a mí, puedo manifestaros que desde el tiempo en que más el azar de las circunstancias que mis propios méritos puso en mis manos una fortuna de alguna consideración, yo creí que tenía que repartirla en vida y que tenía que repartirla, principalmente, en atenciones culturales, y una de las preocupaciones mayores de mi espíritu fue la de conseguir para España un complemento a lo que es en pintura la colección formidable del Museo del Prado. […]
El de Cambó va ser, en paraules de l’historiador de l’art Francesc Fontbona, un tipus de col·leccionisme que “mirava ambiciosament enfora i cap als grans clàssics del passat” i que “no ha tingut continuadors a Catalunya. L’herència de Cambó en aquest camp queda vacant.” (Fontbona, El món de Cambó. Permanència i canvi en el seu 125è Aniversari, 2001)
El mecenes es va fer assessorar per Joaquim Folch i Torres, director del Museu d’Art de Catalunya quan va començar la seva col·lecció el 1925, i també per experts de renom internacional: marxants i antiquaris com ara David Weil, Bernard Berenson, Georges Wildestein, Herbert Weissberger, entre d’altres.
Com és ben sabut, després d’un seguit d’innombrables vicissituds (vegeu-ne la història en l’article “L’origen i les vicissituds de la col·lecció Cambó”, Guardans 1997), les obres que Cambó va anar aplegant amb vista a l’enriquiment del patrimoni artístic del país, van anar a parar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu del Prado.
El llegat Cambó al Museu d’Art Nacional de Catalunya
http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/llegat-cambo
La col·lecció Cambó al Museu del Prado
Article sobre Francesc Cambó i la seva donació:
https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/cambo-batlle-francisco-de-asis/79ed2266-dae1-4492-a1fd-1ae29ff43700
Nota sobre l’exposició del 1990 “Colección Cambó”:
https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/coleccion-cambo/6ccbed4b-36f7-4fbb-92ee-cf9eef83e5da
Referència del catàleg de l’exposició “Colección Cambó” (accessible, sencer, en format pdf):
https://www.museodelprado.es/aprende/biblioteca/biblioteca-digital/fondo/coleccion-cambo/45e6fe2a-54a8-4ee7-8b00-633e279fb3aa
També cal esmentar que Cambó va donar una obra del segle XIV al Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana, El naixement de la Mare de Déu, de Francesco da Rimini. Va ser un gest d’agraïment perquè el Museu suís havia acollit part de la col·lecció Cambó durant la Guerra.
Al web del Museu es pot contemplar una imatge de l’obra, acompanyada d’una breu explicació.
D’altra banda, el 1940, Cambó va regalar un retaule a la congregació dels caputxins de Sarrià, que durant molts anys havia estat no sols la seu de la cúria provincial sinó un reconegut centre d’irradiació intel·lectual freqüentat per il·lustres noucentistes. Es tracta d’una obra en forma de mitja lluna, Crist beneint entre dos àngels, atribuït llavors a Fiorenzo di Lorenzo o a l’Escola de Perugino (Guardans Vallès 1997). Així ho va prometre al Pare Josep de Besalú. El cardenal Gomà va fer d’intermediari, atès que el quadre venia d’Itàlia i Cambó ja era a l’altre costat de l’Atlàntic. En una carta del 17 de maig del 1940, el pare Josep de Besalú agraeix el gest a Cambó:
Tengo la satisfacción de comunicarle que hoy me ha sido entregado el valioso cuadro que ha tenido la generosidad de regalarnos para la Iglesia de Sarriá. (Arxiu dels Caputxins de Sarrià)
Referències bibliogràfiques
Cambó 1981: Francesc Cambó, Memòries (1876-1936), Barcelona: Alpha, 1981.
Cambó 1991: Francesc Cambó, “En defensa del tresor artístic nacional”, dins Discursos parlamentaris (1907-1935), Barcelona: Alpha, 1991, p. 899-903.
Fontbona 2001: Francesc Fontbona, “El mecenatge en la dinàmica cultural”, dins El món de Cambó. Permanència i canvi en el seu 125è Aniversari, Barcelona: Alpha, 2001, p. 125-139.
Guardans Vallès 1997: Ramon Guardans Vallès, “L’origen i les vicissituds de la Col·lecció Cambó”, dins el catàleg La col·lecció Cambó del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona: MNAC, 1997. Té versió electrònica.
Llegiu-ne més