Alpha reneix i s’obre a altres cultures (La Vanguardia 1-11-2010)

novembre 28, 2010

(La Vanguardia 1-11-2010)

Si un filòleg s’adrecés a una gran editorial a proposar-li l’edició de cinquanta obres grecollatines en català per a competir en quioscos amb les obres de vampirs del moment, segurament ho atendrien com a un somiador embogit i llançarien el seu projecte a la paperera. I no obstant això, l’editorial de la Fundació Bernat Metge ho va provar el passat any i els llibres es van esgotar ràpidament. L’edició conjunta amb Altaya i Edicions 62 es va acostar als 3.000 compradors dels 50 llibres de la col·lecció, i el primer volum, la segona traducció que Carles Riba va fer de l’Odissea d’Homer va superar els quinze mil compradors.

L’èxit ha animat a l’editorial Alpha a donar nova vida a la seva col·lecció Clàssics de Tots el Temps. La primera època, que va perviure dels anys 40 fins a 1978, té joies com la citada de Carles Riba, i versions del Paradís perdut de Milton (Josep Maria Boix i Selva), la Eneida (Miquel Dolç) o la Divina Comèdia en tercets de Josep Maria de Sagarra.

El jove director de l’editorial, Raül Garrigasait, de 31 anys, ha renovat el disseny dels llibres i obre la segona època recuperant la traducció que Miquel Dolç va fer de Els Lusíades de Camoens, l’obra mestra de la literatura portuguesa, i d’un llibre poc conegut de Goethe, Conversis d’emigrats alemanys.

“Volem publicar quatre obres a l’any, mantenint-nos fidels al principi fundacional d’incorporar a la cultura catalana obres d’autors clàssics de totes les èpoques en les millors traduccions, però ara tenint en compte les necessitats del moment i fent ús d’un concepte de clàssic més ampli”. L’adaptació als nous temps passa per obrir el seu catàleg a les obres en prosa i a llibres de totes les cultures.

La nova etapa de l’editorial alternarà la recuperació de textos del seu catàleg antic –com les traduccions de Dolç, que conserven el sabor de l’època–, amb llibres inèdits en català. “La nostra aspiració és oferir obres clàssiques que siguin rellevants per al món contemporani i que interpel·lin al lector d’avui i que fins i tot ens ajudin a enfocar els debats del nostre temps”, és la declaració de principis d’Alpha. “Els Lusíades és el primer poema èpic que celebra el món modern, el món del colonialisme i de la preponderància tecnològica d’Occident. Els conversis d’emigrats alemanys, és un text que va escriure Goethe al voltant de la Revolució Francesa i els debats sobre els partidaris de la ruptura i els de la continuïtat”.

El text neix d’una profunda crisi creativa de Goethe. Després de la irrupció de l’exèrcit revolucionari francès a Alemanya, una família de la baixa noblesa alemanya es veu obligada a instal·lar-se en l’altra riba del Rin. En el seu exili, els membres de la família disputen a favor i en contra de la Revolució i quan la política amenaça seriosament amb enemistar-los, decideixen explicar-se històries, sense que se sàpiga distingir la fantasia de la realitat.

Segons Garrigasait, que ha traduït el llibre, “les experiències d’aquells anys va conduir a Goethe a una crisi personal i literària que li va obligar a replantejar-se la seva relació amb la literatura fins al punt que aquest llibre, publicat en 1795, marca l’inici de les seves grans proses de la maduresa”. “La cultura -diu Raül Garrigasait- no és una anècdota, vertebra la vida i la societat d’un país, és essencial per a saber per què passen les coses, molt més que a l’economia. En una cultura internacionalitzada i global com la d’avui és imprescindible llegir els llibres importants de la nostra cultura i de les altres , perquè és la millor manera de conèixer com són la gent dels altres països i de les altres civilitzacions”.

La reflexió de l’editor d’Alpha coincideix amb els consells que donen els empresaris que volen iniciar negocis en països asiàtics. En la fira de Frankfurt dedicada a Xina, es va veure a executius occidentals buscant amb afany les obres clàssiques de la literatura xinesa per a fer-se una idea del pensament i els comportaments dels seus futurs socis o clients.

La Vanguardia

Aneu a la barra d'eines