Tornen els clàssics d’Alpha (Time Out – gener 2011)
(Time Out Barcelona 22 Desembre, 2010 – 4 Gener, 2011)
Fa uns dies, Jordi Llovet acabava un article amb la següent afirmació: “Avui els traductors són els qui més dominen la llengua a Catalunya”. La verinositat –probablement necessària– de les seves paraules té una justificació si tenim en compte l’editorial que el professor lloava amb letícia. Alpha, iniciativa de Francesc Cambó (1876-1947), ha treballat des de 1926 per donar a conèixer no únicament el llegat literari grecollatí –a través de la col·lecció de la Fundació Bernat Metge–, sinó també clàssics d’altres èpoques, cas de la traducció de la Divina Comèdia, a càrrec de Josep Maria de Sagarra, El paradís perdut miltonià, versionat per Josep Maria Boix i Serra o el Cançoner de Petrarca, gentilesa d’Osvald Carmona. La col·lecció es va mantenir entre 1947 i 1978: acaba de renéixer, 32 anys després de la traducció de La Ilíada de Miquel Peix.
Una renovació necessària
“La col·lecció que ara recuperem vol seguir oferint traduccions de monuments literaris amb un alt nivell”, ens fa saber Raül Garrigasait (Solsona, 1979), director del projecte i traductor d’una de les primeres dues referències amb què s’han estrenat,Converses d’emigrats alemanys, de J.W. Goethe. “Els tres anys que porto a Alpha han coincidit amb una renovació activa de l’editorial. En el cas de Clàssics de tots els temps, hi ha diversos canvis: per una banda, hi ha un nou disseny, que intenta mantenir la nostra austeritat però lligant-la amb la contemporaneïtat; per una altra, una part dels llibres que editarem seran de prosa, i és molt probable que aquesta acabi prevalent sobre la poesia; per últim, també volíem partir d’una noció de clàssic una mica més àmplia: si la primera etapa es va centrar en els clàssics europeus, ara volem traduir autors d’altres tradicions”. Garrigasait ens avança que l’any que ve Alphapresentarà un llibre traduït del xinès i tres novetats més, una de les quals serà una recuperació del fons esplèndid i esponerós de l’editorial.
La primera referència d’aquesta segona etapa de la col·lecció ha estat Els Lusíades, poema èpic de Luís Vaz de Camões publicat l’any 1572 i traduït per Miquel Dolç i Guillem Colom l’any 1964. “Una de les raons per les quals volem recuperar una part del fons –a banda de la qualitat de les traduccions– és perquè creiem que són obres que tenen a veure amb l’actualitat. Els Lusíades, per exemple, parla del colonialisme i del domini europeu del món. Converses d’emigrats alemanys mostra les diferències entre defensors i detractors dels ideals de la Revolució Francesa. Més enllà de les narracions que l’integren, l’obra també reflexiona sobre les possibilitats de la literatura”.
Jordi Nopca